El professorat associat de la Universitat de València (UV), un col·lectiu laboral de més d’un miler de persones que representa un terç de la plantilla docent, denuncia la falta de diàleg i la immobilitat de les institucions públiques, particularment la Generalitat Valenciana i el Rectorat de la UV, a l’hora d’encarar solucions als problemes laborals, salarials i docents que afecten des de fa molts anys aquest col·lectiu. En concret volem remarcar la pervivència de situacions clarament injustes, així com l’oblit i els incompliments dels compromisos adquirits, ara fa un any, pels partits del canvi.
Absència de diàleg per part de la Generalitat.
Fa més de vuit mesos que la Direcció General d’Universitats (de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana) es va comprometre a millorar i mantindre informat al col·lectiu del professorat associat, a fi de fer valer les nostres reivindicacions i consensuar solucions amb la resta dels agents implicats. El compromís de la directora general, Josefina Bueno, s’ha aigualit amb el pas del temps. A punt d’acabar el curs acadèmic, mentre altres estaments de la UV sí que han vist recollides o millorades les aspiracions respectives, el professorat associat continua sent el col·lectiu oblidat, marginat i castigat.
Lamentem, així mateix, l’oblit dels sindicats anomenats “de classe”, tradicionalment molt atents i receptius amb el professorat associat en vigílies electorals –en què calen els vots del nostre col·lectiu docent-, però manifestament insolidaris i conservadors tan aviat s’han guardat les urnes fins a futures cites electorals.
Denunciem la impermeabilitat immoral i vergonyant del Rectorat de la UV, incapaç d’atendre ni tan sols una mínima part de les reivindicacions d’un terç de la plantilla docent. Més encara, després d’avançar en la consolidació d’altres segments del PDI i del PAS, l’estabilitat del professorat associat torna a quedar-se fora de l’agenda. El règim estamental de la UV, impropi d’una societat moderna, reclou pràcticament en situació pròxima a l’esclavatge més d’un miler de professionals que atenen determinades àrees de la docència, si més no amb la mateixa competència que el professorat titular, però amb unes retribucions salarials equivalents a les feines més infravalorades del món laboral.
A hores d’ara, ni des del govern de la Generalitat Valenciana, ni des del Rectorat de la UV, s’ha avançat en el reconeixement d’altres figures laborals que, com a mínim, dignifiquen els salaris d’allò que ara mateix engloba el segment del professorat associat. Cal subratllar que altres universitats públiques de l’estat espanyol, sense renunciar a la figura del professorat associat –tan convenientment malbaratada al nostre campus per a garantir altres privilegis estamentals-, fa temps que han habilitat noves figures contractuals per a evitar marginacions salarials a l’hora de garantir les prestacions docents. En aquest sentit, la immobilitat de la UV i de la Generalitat Valenciana voregen la immoralitat i el desencís més absolut. Val a dir que, a més a més, l’Administració de Justícia acaba de fallar favorablement, a Sevilla, la primera demanda interposada pel professorat associat. Res més allunyat de les nostres intencions encetar una via que, més enllà de la jurisprudència, posaria de relleu l’absoluta falta de consideració i de diàleg per part de la Generalitat Valenciana i del Rectorat de la UV.
Així mateix, volem traslladar a l’opinió pública que el 18 de maig del 2015, aviat farà un any, en plena vigília electoral, els partits polítics i coalicions del canvi van subscriure el manifest que resumia les reivindicacions bàsiques del professorat associat –si fa no fa les mateixes que es desprenen d’aquest comunicat-, comprometent-se a posar fi a les arbitrarietats que pateix aquest col·lectiu docent. Un any més tard, la situació continua igual, només amb l’excepció d’una proposició no de llei que fa cua en els tràmits parlamentaris de les Corts Valencianes. Però les mesures que, mentrestant, podrien haver mitigat la greu situació per la que travessa aquest col·lectiu docent, continuen sense emergir. Amb l’agreujant dels silencis i la manca de diàleg que mostren de forma reiterada els representants polítics que ara fa un any van signar el manifest. Excel·lent manera de demostrar a la ciutadania la capacitat d’atendre els compromisos en una nova vigília electoral.