Es desconvoca la vaga del professorat associat

Hui, en assemblea general, s’ha decidit considerar com a acceptable l’acord signat entre el comitè de vaga i el rectorat i, per tant, desconvocar la vaga indefinida.

Gràcies a aquest acord la Universitat de València comptarà el curs vinent amb vora 400 associats que en un principi estaven en perill. La docència necessària per a que aquest conjunt d’associats continue a la universitat s’obtindrà de la reducció de docència al professorat sobre el que s’ha d’aplicar l’increment decretat pel ministre Wert.  En altres paraules, bàsicament, aquells professors que havien de pujar de 24 a 32 crèdits, es quedaran en 29. Aquesta diferència de crèdits alliberats és allò que fa que la major part dels associats continuen, això sí, baixant tots (els conjunturals) a 3+3. Aquesta i altres mesures més les podreu trobar detallades a aquest document.

L’Assemblea fa una valoració molt positiva de la lluita que s’ha mantingut, amb un suport molt important no sols del conjunt de professorat associat que en bona part ha secundat la vaga, sinò també de molts altres professors i, sobretot, dels alumnes, que ens han donat suport en tot moment.

L’acord és suficientment acceptable com per desconvocar una vaga de caràcter indefinit, sobretot tenint en compte la nostra voluntat de perjudicar com menys millor els alumnes. Això però, l’assemblea considera que és del tot insuficient des del punt de vista de la lluita pels drets concrets del col·lectiu de professorat associat i, de forma general, per la universitat pública, de qualitat i universal. Per això hem decidit constituir-nos com a associació en defensa dels nostres drets. De fet, considerem que aquest és un dels majors èxits de la mobilització, l’organització com a col·lectiu i per tant la constitució d’un nou actor universitari. En els propers dies s’anunciaran els passos que seguirem per a tal objectiu.

Aquesta entrada ha esta publicada en Informació, Vaga. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Es desconvoca la vaga del professorat associat

  1. Retroenllaç: La lluita ens dóna tot allò que l’estat ens roba « pompeufabraassemblea

  2. estudiantenlluita diu:

    Haveu venut al alumnat per salvar els vostres culs.

    • El Decret Wert fa inútils els rectors diu:

      Més bé, ens han venut.
      I no tenim clar si hem salvat el cul de ningú.
      I l’únic que tenim clar és que hem aconseguit es tindre pitjors condicions laborals que teniem abans.

  3. Pau Vivas diu:

    Jo vaig anar a l’assemblea que convocareu per a informar l’estudiantat de la lluita. Ens asegurareu (a mi particularment, i en pregunta directa) que per desconvocar la vaga exiguieu la DEROGACIÓ DEL DECRET i us vaig dir que si només lluitaveu pels vostres curros ens pareixia bé, legítim, però que no era una lluita de l’estudiantat. I que si anaveu a “llegar hasta el final” (com deieu) per la retirada del decret, la lluita sería conjunta. Us vaig avisar, que si no ens deixarieu TIRATS amb un pacte laboral amb rectorat i ens deixarieu tirats. Us vaig dir que si vol DIguereu que no ens deixarieu tirats, i ARA QUE?! PACTE LABORAL I A L’ESTUDIANTAT QUE ENS DONEN PEL CUL. No torneu mai més a demanarnos la “lluita unida” per salvar els vostres treballs. QUINA TRAICIO, MENTIDES i MES MENTIDES. Molt bé, un aplaudiment per als qui traicioneu la confiança de l’estudiantat. No se com no se vos cau la cara de WERTGONYA!

    • El Decret Wert fa inútils els rectors diu:

      ¡És que la vaga l’han desconvocat els sindicats!
      Si els sindicats accepten un serveis mínims que ens impedeixen fer vaga, si els sindicats negocien empitjorar la nostra situació laboral per millorar la situació dels titulars i els sindicats diuen que ja està tot negociat i que s’ha de desconvocar la vaga i la desconvoquen. ¿Qué vols que fem?
      Perquè la vaga sols poden convocar-la els sindicats, els sindicats sols poden negociar, i el representant de CC.OO deixà molt clar que es tractava d’un conflicte laboral i que la qüestió dels estudiants no la pensaven discutir en Mesa Negociadora perquè no era el lloc (quin és el lloc per discutir aquestes coses, no ho sabem). Hem convidat als estudiants a les assembleas per tal que escoltaren el discurs del representant de CC.OO, (que a molts de nosaltes ens deixà pasmats) i si en les dos últimes assemblees no heu vingut per dir-li al líder de CC.OO (però tu de qué vas? No era que tota la classe obrera junta per un món millor? Nosaltres que som? La morralla que no defensa ningú?). Doncs, mira, jo i altres companys s’ho hem recordat i, resulta, que som persones molt dolentes perque no ens alcem cada dia fent una oració donant gràcies a CC.OO pel món en el que vivim.
      I, finalment, vos hem proposat que pressioneu a les CAT perquè vos donen llibertat de matrícula en els graus per tal de que les assignatures de segona, tercera i quarta matrícula, vos les pugau traure de sobre. Esteu pressionant als vostres representants en les CAT per tal que vos donen eixa llibertat (tenen eixa competència) que vos pot permetre minimitzar la burrada d’increment de les taxes? Esteu buscant als estudiants que estan en les CAT i diguent-lis: O la CAT ens dona llibertat de matrícula, o ens enrecordarem de les vostres cares?

      • Pepe diu:

        Com què la vaga només la poden fer els sindicats? Sí mira, quina manera de llevar-te les culpes de damunt. La vaga podeu fer-la els associats, reunits en assemblea i decidint fer-la. Però clar, vosaltres no aneu a emprar mètodes “radicals”, veritat? Si de veritat no voleu aquesta mesura i esteu en contra del pacte de CCOO instaureu l’assemblea de treballadors com a únic òrgan de decisió, exigiu que si la universitat vol negociar siga amb els representats de l’assemblea en conflicte i no amb CCOO i voreu com ningú vos dóna l’esquena. Ara bé, hi ha que voler i tindre voluntat de lluita.

      • Pau Vivas diu:

        L’assemblea d’associats convoca la vaga indefinida amb un 80% de suport

        http://associatuv.wordpress.com/2012/05/10/lassemblea-del-professorat-associat-aprova-amb-el-80-del-vots-convocar-vaga-general/

        I al cap de la noticia fica que l’assemblea d’associats desconvoca la vaga… a vore si esq estic llegint malament…

        xcert, jo ja sabía que els sindicats anaven al seu rollo laboral e… això ja ens ho digueren. El col·lectiu que ens va dir que anava fins al final era el col·lectiu l’Assamblea d’associats
        … massa contradicció en les informacions, així uno no se pot construir una opinió sólica

  4. Pepe diu:

    Tal qual.. quina decepció, però ja es veia vindre des d’aquella assemblea que vareu convocar oberta. Ens heu estat venent la moto de que açò era una lluita conjunta i en quant vos han donat unes migajes heu signat. I la quantitat d’alumnes que l’any que ve no podran pagar la seua carrera, què? això no importa, no? Mai es podrà plantejar una lluita conjunta perquè sou uns corporativistes que vos penseu diferents a la resta, amb el rollo intel·lectual. A fi de comptes sou uns petitburguesos.

  5. Estudiante Cabreado diu:

    Escribo esto un día después de escuchar la noticia ya que cuando lo hice todo lo que se me ocurría eran insultos. Ahora que estoy más calmado solo puedo deciros una cosa: NUNCA MAIS. La próxima vez ,y os asegura que habrá una próxima vez, no solo no os apoyaremos con vuestra “lucha” (que no es una lucha, es una mentira) sino que pienso hacer todo lo que esté en mis manos para que acabéis en la cola del paro, donde seguramente estaré yo ya que el año que viene a pesar de tener una media de 8’5 no podré contar con beca y tendré que dejarme la universidad. Esto es una amenaza con toda regla a todos aquellos profesores vendidos, sabéis quienes sois…

    • estudiante diu:

      Mira, en mi clase, la mayoría de los estudiantes pasaban de los asociados, de los representantes de los estudiantes y de los sindicatos como de la mierda. Eso de que “los estudiantes” han apoyado a los profesores no te lo crees ni borracho.

      Más bien ha habido un pequeño grupo de representantes, haciendo méritos para medrar en partidos y sindicatos (que parece ser que han sido los que han vendido al movimiento) los que han estado en el ajo.

      • est diu:

        No se eso sera tu clase, en la mía hubo bastante apoyo, además los estudiantes que se suelen involucrar sí han apoyado a los profesores. Es sencillo, rompes tu palabra, no te vuelvo a creer.

      • Raúl C. B. diu:

        Estimada/o estudiante, te animo a consultar las actas donde los estudiantes de trabajo social exponemos nuestros motivos para apoyar la huelga indefinida de docentes asociadas/os, hay varios documentos, prácticamente uno por clase (de muchas clases en las que se aprobó) y que demuestran lo equivocada/o que estás, o lo fácil que es desmontar tu manipulación sobre los hechos, pues la iniciativa partió de la base de los estudiantes, no de ningún representante, ni partido, ni sindicato.

        Posterior a esa iniciativa, las/os representantes de la Fac. de CC. Sociales (ADR) asumieron el papel de colaborar y facilitar que estas medidas tuviesen difusión entre todo el alumnado a través de campañas de información y puesta a disposición de recursos. Esa gente, que según tu absurda generalización lucha por trepar en sus partidos y sindicatos, es la que durante el periodo de exámenes se ha dejado la piel dando visibilidad a este conflicto, repartiendo manifiestos, pegando carteles, haciendo pancartas, negociando con profesorado, informando a sus compañeras/os, etc. Me gustaría saber qué es lo que hacías y haces tú que tanto te dignifica para poder criticar de una manera tan pueril el trabajo de los demás, aunque claro, dado que tu mensaje es anónimo, pues nos quedaremos todas/os con las ganas, ¿verdad?.

        Después de la paliza que muchas/os nos hemos pegado para que el movimiento estudiantil reivindicativo se posicionara del lado de los docentes asociados, lo menos que ahora se puede esperar es comprensión ante nuestro sentimiento de decepción, incluso de traición a los compromisos que la Asamblea de Docentes Asociadas/os asumió en varias ocasiones con la comunidad estudiantil. Yo he sido gran defensor de la alianza necesaria entre docentes y estudiantes, no obstante, el carácter elitista y corporativista parece que va impreso en el seno de muchas/os… una verdadera lástima.

      • Raúl C. B. diu:

        Estimada/o estudiante, te animo a consultar las actas donde los estudiantes de trabajo social exponemos nuestros motivos para apoyar la huelga indefinida de docentes asociadas/os, hay varios documentos, prácticamente uno por clase (de muchas clases en las que se aprobó) y que demuestran lo equivocada/o que estás, o lo fácil que es desmontar tu manipulación sobre los hechos, pues la iniciativa partió de la base de los estudiantes, no de ningún reprensentante, ni partido, ni sindicato.

        Posterior a esa iniciativa, las/os representantes de la Fac. de CC. Sociales (ADR) asumieron el papel de colaborar y facilitar que estas medidas tuviesen difusión entre todo el alumnado a través de campañas de información y puesta a disposición de recursos. Esa gente, que según tu absurda generalización lucha por trepar en sus partidos y sindicatos, es la que durante el periodo de exámenes se ha dejado la piel dando visibilidad a este conflicto, repartiendo manifiestos, pegando carteles, haciendo pancartas, negociando con profesorado, informando a sus compañeras/os, etc. Me gustaría saber qué es lo que hacías y haces tú que tanto te dignifica para poder criticar de una manera tan pueril el trabajo de los demás, aunque claro, dado que tu mensaje es anónimo, pues nos quedaremos todas/os con las ganas, ¿verdad?.

        Después de la paliza que muchas/os nos hemos pegado para que el movimiento estudiantil reivindicativo se posicionara del lado de los docentes asociados, lo menos que ahora se puede esperar es comprensión ante nuestro sentimiento de decepción, incluso de traición a los compromisos que la Asamblea de Docentes Asociadas/os asumió en varias ocasiones con la comunidad estudiantil. Yo he sido gran defensor de la alianza necesaria entre docentes y estudiantes, no obstante, el carácter elitista y corporativista parece que va impreso en el seno de muchas/os… una verdadera lástima.

  6. El Decret Wert fa inútils els rectors diu:

    Pepe,
    la vaga sols la pot convocar legalment un sindicat. Sols els sindicats poden estar presents en la Mesa Negociadora i sols els sindicats poden desconvocar al vaga. Si el sindicats han pres com a estratègia negociadora no alçar-se mai de la Mesa Negociadora i acceptar, després de discutir moltes hores, el que el Rectorat proposa: doncs eixe és un problema greu.
    Si la principal preocupació de la comunitat universitària és no treballar i cobrar la nòmina íntegra… Doncs que et puc dir? Que la majoria de titulars de la UV estan encantats amb el Decret Wert, perquè l’any pròxim tindran menys alumnes i treballaran menys, però la nòmina (per ara) no se la toquen, que és l’únic que importa. Fa dues setmanes, com a mínim, eren discrets. Ara, se’ls veu la felicitat en la cara.

  7. Eva L. diu:

    Pepe,

    la negociació l’han feta els sindicats i en l’última assemblea els digueren que no era un bon acord i que havien benut els professors associats per la millora de les condicions dels professors titulars, que no tenen més ideologia més enllà de la seua nòmina. La resposta fou que era el millor acord que podien traure, que estava bé i el seguiment de la vaga era discret, a més de recordar que se deuen als seus afiliats (fijos pata negra la majoria) i que no veien la continuitat de la vaga.

    Vistes les coses, haguera sigut més interesant una vaga conjunta entre professors i estudiants, però per a la primera feia falta que a l’assemblea anara el 25% del professorat afectat, es a dir, 288 professors associats, que no hem aconseguit reunir.

  8. El Decret Wert fa inútils els rectors diu:

    Pau, les xifres estan mal. Però és evident que estem tenint problemes de comunicació.
    Segon, molts encara no hem abandonat.
    Tercer, la vaga no servia de res, perque el divendres el rectorat anava a imposar la firma d’actes com a servei mínim i els sindicats pensaven donar suporta a eixa mesura i no volien que fora Conselleria qui ho imposara.
    Per tant, no teniem possibilitat ja de fer ninguna vaga legal.
    De fet, no hem tingut en cap moment dret a la vaga!
    Que els sindicats estiguen encantats amb que el PDI no tinga recurs a la vaga és un problema que, en el futur, els perjudicarà. Però ara no saben ni vore-ho.
    Ara, a nosaltres, ens toca buscar altres formes de pressió i en això estem.
    Que esteu enfadats i fets una fúria? Normal, nosaltres també.
    Que vos ha tocat viure en un país que fa vergonya i que el comportament de molts col.lectius és deplorable. És evident.

  9. Xavi diu:

    Sobre els comentaris dels estudiants a la desconvocatòria de la vaga, com a professor associat que s’ha sumat a la vaga, he de dir:
    En primer lloc que el fet que s’haja desconvocat la vaga no significa en absolut que la lluita de molts de nosaltres s’haja desactivat.
    En segon lloc, que no tots nosaltres estàvem d’acord amb la desconvocatòria, però el funcionament assembleari i l’anàlisi racional de la capacitat d’incidència d’una vaga minoritària ha fet que aquesta siga desconvocada a pesar nostre.
    Que, com diu alguna de les respostes anteriors, la vaga és un dret que sols pot convocar un sindicat legal. Altra cosa és qualsevol altre tipus de lluita al·legal o il·legal, tipus boicot, ocupació, insubmissió o sabotatge, o bé altres formes legals com les concentracions o manifestacions. En aquest sentit si alguns sindicats amanecen amb desconvocar, això és un factor de pressió que condiciona, com a mínim, els nostres ànims.
    Pel que fa a la relació amb els estudiants, no acabe d’entrendre els retrets. No sé què vos poder prometre altres companys de la comissió d’organització, o d’altra de les comissions, als estudiants, però, bàsicament els tractes amb els estudiants havien de limitar-se a minimitzar la repercussió de la nostra mobilització en ells. Si bé és cert que les organitzacions estudiantils ens van donar suport, també és cert que aquestes no han convocat vaga indefinida, sinò accions de protesta a les que de segur molts de nosaltres, professors associats mobilitzats, ens sumarem. No sé perquè es diu que vos hem deixat tirats!. Tirats on, tirats d’on?.
    De fet, més que retrets, jo esperava alguna felicitació, no pel resultat de la lluita, que ha estat lamentable i mereix un consol, evidentment, sinò per haver estat l’únic col·lectiu a l’estat espanyol que s’ha declarat en vaga indefinida!!!!! Al menys alguns de nosaltres hem lluitat de manera decidida, siga contra Wert, pel lloc de treball o per jo què sé. Perquè sí, en el col·lectiu cadascú lluita pel que creu, no ens coneixem entre nosaltres, no sabíem d’on venia cadascú políticament. Si vos fixeu les consignes que hem fet servir són ben genèriques i el llenguatge usat, no ens enganyem, és més un arma de la que fem ús, que el fidel reflex de la realitat. Sona mal?, és estratègia. Hem patit una derrota? Evidentment. Vosaltres heu patit una traició? Per part d’alguns dels “nostres, sí, per part d’altres, no, estarem amb vosaltres, quan feu les pancartes i les concentracions, i quan feu alguna cosa més. Que vosaltres no sereu derrotats ni traireu ningú? segurament, si no tenseu, res no es pot trencar. El que no es pot fer és matxucar els únics que han fet alguna cosa, per ells o per qui siga o pel que siga, sobretot quan qui ho fa no ha assumit una lluita de tant abast.
    Amics estudiants, aquesta derrota, perquè ho és, ha estat nostra, però també vostra. Però aquesta és una batalla, la lluita continua.
    Els retrets no s’hi valen de forma genèrica, apunteu bé, i quan ho feu segurament trobareu molts de nosaltres amb el mateix punt de mira situat: sindicats pactistes (no han estat aquests CGT i STE), professors conformistes (que no han secundat la vaga, no han assistit a les assemblees, o no els importava una merda res del que passa), rectorats dictatorials (que ens imposen serveis mínims que fan impossible, de facto, el dret de vaga).
    Finalment tampoc no entenc els retrets dels estudiants que ens els fan. Però quin ha estat el patiment? on està el perjudici produït? Em sembla que aquests retrets estan fora de lloc. No ens podeu retreure per coses que vosaltres no feu, sobretot quan la principal preocupació que alguns de vosaltres mostràveu a les reunions era què passava amb l’avaluació. Em pareix legítim, i no us ho retrec, però jo no veig a nivell estudiantil una mobilització com la nostra, ni que siga per una cosa tan material com la pujada de les taxes.
    I mira, com que estic calentet, acabaré dient que a molts de nosaltres ningú ens ha de donar lliçons de lluita. Repetisc, si dispareu, apunteu bé no siga que ens passe el que més desitga Wert, que acabem els uns amb els altres.
    Crec que establits els contactes, ara tocaria construir un front comú d’estudiants i professors. De segur que molts altres associats han entès com a derrota aquest final i això ens situa en el moment zero d’una futura mobilització. Potser calia que ens passés això per a adonar-nos de com està realment el pati.
    Disculpeu el to, però molesten una mica certs retrets. Els meus companys, que formen part de sindicats estudiantils sense connexió amb sindicats pactistes, no ens n’han fet de retrets genèrics, segurament no ens demanaran explicacions, ens han donat suport des del principi, estan al carrer en d’altres mobilitzacions i estan acostumats, com jo, a la derrota. Mai culpabilitzarem els companys que van davant en qualsevol batalla, i quan tornen els donarem refugi. Ja ho sabeu, derrota rere derrota, fins a la victòria sempre!! Aquests que ens critiqueu, quan avanceu, em trobareu al vostre costat, perquè jo caminar, camine cada dia. Salut!

    • Edu diu:

      lluita, batalla, és un missatge molt revolucionari certament però els resultats són els que són. Jo estic cansat d’aquest llenguatge, estic cansat de dir “Potser calia que ens passés això per a adonar-nos de com està realment el pati”. La situació no es pot aguantar, sí alguns haureu “lluitat” molt i ¿no podem donar-vos lliçons de lluita? algú ho haurà de fer. Jo per la meva banda em retiro d’aquesta “lluita” ja que, com el company d’a dalt, l’any que ve NO podré seguir a la universitat.

      • Raúl C. B. diu:

        Un post lamentable Xavi… de falta de empatía, de falta de consideración, de falta de verdad y por supuesto de falta de respeto hacia la comunidad estudiantil. No merece más comentario, lo digo apesadumbrado y desde la más absoluta decepción. Si bien añadiría a la comunidad docente que son estas posturas altaneras, sesgadas y carentes de toda intención de buscar una unidad o al menos un acercamiento las que han terminado por ahondar todavía más en la deslegitimación de la comunidad docente (ojo, que hablo del colectivo representado en sus movimientos e instituciones, no de todos y todas sus miembros) a la vista de la comunidad estudiantil movilizada. Y te lo digo desde el respeto que le tengo a todo/a compañero/a de la comunidad universitaria, pero sinceramente dolido.

        Estamos en un momento de tensión, claro está, aunque os soy sincero si os digo que hablo desde el más absoluto de los sosiegos, sabedor de que tarde o temprano volveremos a compartir espacios de acción y a trabajar juntos/as, si bien este episodio queda anotado en la memoria de las/os estudiantes que hemos participado del mismo.

        Y a las/os compañeros/as, estudiantes y docentes, que os veréis obligados a abandonar la Universidad el próximo curso: ÁNIMO Y MI MÁS ABSOLUTA SOLIDADRIDAD.

    • Xesco diu:

      “El que no es pot fer és matxucar els únics que han fet alguna cosa” això ho vaig llegir ahir i avui, encara estic rient.

  10. Associada diu:

    Pel que estic llegint, és una decepció malgrat l’esforç de molta gent. Per a la pròxima hem d’aprendre una lliçò molt important: NO FIAR-NOS DELS SINDICATS.

    Au

  11. Pablo García diu:

    Pero qué estáis diciendo unos y otros. Nos están dividiendo. No entiendo exactamente, que algunos estudiantes estéis lanzando acusaciones del tipo que lanzáis y desilusión de este estilo. El viernes hubo una asamblea Interuniversitaria y solo acudieron una cincuentena de estudiantes y una decena (como mucho) de profesores asocaidos y una titular. Sigamos luchando y dejémonos de recriminar. Máxime cuando algunos decís que no vais a poder pagar. Hay propuestas de reunión de Asamblea de Asociados el Jueves de esta semana. os informamos de la misma. Espero vengáis aquellos que habéis participado en este foro. Dejémonos de recriminaciones… de esto si que estoy hasta los mismísimos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s